Doncs si, avui poso fi a gairebé 10 anys de contracte amb Vodafone. El meu Samsung F480 em dona problemes de mans lliures i de pantalla i he decidit que feia el canvi cap a un Smartphone. Com ja he pogut tastar l'iPhone per temes de gestió d'entitats, volia provar un Android, i la cosa ha anat més o menys així:

(trucada a 123 de Vodafone)

Vf: Hola l'Aten XXX, com puc ajudar-li? (amb accent Valencià)
w3r: Hola, m'ha caducat la permanència i voldria saber quins telèfons amb Android hi ha disponibles.
Vf: Perdó?
w3r: Si, que m'ha caducat la permanència, i voldria saber quins smartphones hi ha disponibles amb els punts que tinc, que facin servir sistema Android.
Vf: Un moment

(musica d'espera)

Vf: Disculpi les molèsties, nosaltres no tenim aquesta informació, es vosté qui s'ha d'informar de quins dels nostres telèfons tenen Android i preguntar-nos.
w3r: I amb Maemo tampoc sabeu com va el tema?
Vf: No.
w3r: Ok, em pots dir doncs el preu del Nexus One amb els punts que tinc?
Vf: Si. 309 €. Amb 18 mesos de permanència.
w3r: Wow,  més la tarifa de dades cada mes?
Vf: Si.
w3r: Vaja, doncs em sembla que marxaré a Orange que em fan una bona oferta.
Vf: Vale.
w3r: Molt bé adéu!
Vf: Adeu.

Ara mateix he fet la petició de portabilitat a Orange, a canvi d'un HTC Desire, per 89€.  Seguirem informant si Vodafone truca per evitar-ho.

Personalment trobo força patètic que una empresa com Vodafone no sigui capaç de tenir una atenció al client que o bé sàpiga que és Android, o bé et derivi cap a una botiga on t'atenguin pel tipus de telèfon que busques, o t'assesorin... A part que el preu que porto pagan per factura és abismal. Si que faig servir (i molt) el mòbil, però parlem de que cada mes gasto entre 60 i 80€ de telefonia no fixe. Suposo que deu ser poca cosa per la gent de Vodafone, donat el poc interés presentat per la noia.

Avui parlaré del final de Lost, encara no parlaré del viatge a Grècia, que tot just tinc material per dos o tres articles en base a les vacances... i d'aquí a un mes tothom haurà oblidat Lost, però Grècia seguirà sortint a la tele.
He esperat a fer-ho ara, tenint en compte que el final ja l'ha vist tot cristo i qui no l'ha vist te l'opció de no seguir llegint. Esteu avisats!

M'he fet un fart de llegir articles arreu sobre el final de la sèrie, a veure quines paranoies interpretava la gent, o com s'autoconsolava per un final que tot i ben realitzat i concloent, és més cutre que el dels Serrano. Al final tothom, o gairebé tothom, ha acabat dient “és un final centrat en els personatges, que són el més important de la sèrie”.
I sí, realment, és un final centrat en els personatges, en com tots al final es troben en el seu món idílic, però on falta quelcom, mentre el sr. Humes va despertant-los a tots i acaba resultant que l'univers paral·lel no és més que el limbo, i acaben marxant tots cap a la llum, en contra de les indicacions de la mèdium de poltergeist. Clar, la gran majoria s'adona que el millor que els hi ha passat a la vida, on han deixat de ser pringats que fugien, s'amagaven o estaven a punt del suicidi, ha estat l'illa. I clar, ho fan a un limbo, un cop morts. I n'hi ha que encara no estan preparats per deixar aquest limbo i passar al següent nivell... perquè clar, encara han d'assimilar i perdonar el mal que han fet.
I tot això acompanyat de molts violins. Però molts violins, i tots es troben, i en Sayid es morreja amb la pija de nou, i en Jin i la Sun tots feliços i en Desmond amb la Penny... Dona igual que cony és la illa, que cony passa amb el fum (the monster), perquè treient un tap de cava enorme se'l carreguen, i tornant-lo a posar la illa no peta, ni que cony era el faro aquell que permetia veure la casa del Jack o la del Hugo... res, tot això no importa, importa que al final tots es retroben i accepten que gràcies a la illa van canviar les seves vides.
Tota la ciència ficció a lo Donnie Darko que ens van deixar entreveure a aquell mític episodi 4x05 “The Constant” a la merda. Però ei, que no importa, que el que importa son els personatges.
I de pas si deixem la porta oberta a uns DVDs o miniserie “Misteries of the Island” i/o “Lost: The Hugo Era”, fem-ho també.

Al final tot es centra en el mateix, fer quelcom que agradi al 90% de la població. El 10% que busquem sentit a les coses no importem. En qualsevol cas, agraeixo que hagin fet un final nyonyo i pseudoreligiós amb el bon gust que ho han fet. Ha estat un final generalista, si, però molt ben fet.

Doncs si, ja li he fotut, en un mes i poc, 3800 km al Civic... si el saxo amb 8 anys va entrar en Plan Prever... era per algo.

Avui m'he decidit a escriure una mica sobre com he vist els primers kilòmetres amb el cotxe, per si algú es troba amb el mateix dilema que jo. Partint de la base que amb dos persones que vaig parlar a la Seat de Barcelona estaven en el mateix dilema que jo (FR o Civic), potser és quelcom comú estar entre l'un o l'altre.

Per començar, parlar del canvi. Pasar de un Saxo 1.4i de benzina, amb 75 cv i motor atmosfèric (sense turbo ni res semblant) a un 2.2 diesel de 140cv, amb turbo de geometria variable, compressor i tota la família al complert,fa notar una diferència abismal, pel que no faré comparativa amb el meu cotxe anterior. No té sentit, simplement. A favor del Saxo dir que és un dels cotxes més econòmics en quan a consum i manteniment que s'han parit mai, i que si no fos per com el vaig conduir al principi possiblement encara tiraria en condicions.

I ara, a parlar del Civic en si.

Només entrar veus que és un cotxe orientat al conductor. Totes les pantalles i botons estan encarats cap a la zona de conducció i el passatger com a molt pot aspirar a controlar la ràdio i la temperatura de la seva zona.

Els materials donen sensació de qualitat, semblen sòlids però al tacte son tous. Hi ha bastantes parts tapissades tant a portes com a la consola. La tapisseria és negre i d'un material fàcil de netejar. El plàstic de la consola no és fàcil de netejar i si vols que quedi decent has de fer servir productes específics per a la neteja d'interiors de vehicles.

El parabrises és ampli i dona força visibilitat. El pilar A pot obstaculitzar la visió en alguns moments, com ara a l'entrada de rotondes, però és acostumar-se a aprofitar el fet que la inclinació del mateix pilar fa que la finestra sigui molt àmplia i puguis compensar amb la visibilitat lateral. 

Al encendre el motor es nota que es un "calamar" (diesel), el soroll no és com el de un peuget o un citroen diesel, és més fi, possiblement pels aïllaments dins del cotxe i per la insonorització del capó del motor. 

Tota la cònsola esta dissenyada per donar una imatge futurista, verticalment té dos nivells, l'inferior conté el contarevolucions i l'ordinador d'abord, així com el nivell de benzina, temperatura del motor i pilots d'alerta variats. El nivell superior conté el velocímertre, un indicador de potència de motor, un indicador d'eficiència de motor i el recomanador de canvi de marxa.

Com haureu deduit, el comptador d'eficiència és l'antitesi del de potència. 

L'assistent de canvi de marxa recomana en funció de la temperatura motor, inclinació de la carretera, velocitat i RPM's del motor quan és més "eficient" canviar de marxa. Tot orientat a consum i emissions, per suposat. Si fas cas del que et diu el cotxe, circules sempre entre 1200 i 2000 RPM. En aquest rang no veus mai les llums d'entrega de potència encendres, el que indica que no es passa de 100CV. Això si, els consums no passen de 6.0 litres al 100, que partint de la base que vaig per autopista a 120km/h la majoria de l'estona no estan malament. Curiosament conduint per interurbà aconsegueixo 5.4 l/100 km.

És inevitable els primers dies intentar conduir anant al màxim d'eficiència, però és impossible, incòmode i acabes consumint més del que hauries quan fas les recuperacions. Al final has d'aplicar els principis bàscs de conducció eficient i el consum baixa sol. Només cal fer cas al indicador de canvi de marxa.

El xassis està ben parit i encara no m'ha patinat en cap moment, el sistema de control d'estabilitat és allí, però no s'hi fica gaire.

El cotxe porta dos pijades importants, que cal tenir en compte: bluetooth que permet fins a sis movils simultanis, totalment controlat per veu, i sostre panoràmic.

El primer és interessant perquè em permet dur el meu mòbil, el de guàrdia i el del club sense haver de patir de quin he de dur associat. Van tots tres i carrer. A l'hora de trucar pots triar per quin mobil ho fas, tot per veu. He vist que el Samsung F480 té algun problema amb aquest sistema.

El segon (sostre panoràmic), dona una amplitud considerable al cotxe quan s'obre, i la veritat és que va de conya, surts pel matí, obres el sostre i t'entra llum, l'interior s'escalfa més ràpid i de forma natural i a mi em dona una mica més el sol. Té altres aplicacions pràctiques que no son per a tots els públics.

El volant és de mides contingudes i té tots els controls a l'abast de la mà, sembla que no però la tapisseria de pell del volant dona una sensació molt agradable al tacte i millor adherència.

El canvi de marxes és on ha de ser: si aprofites el suport del braç, arribes perfectament a ell, i les maxes son força intuitives de trobar.

El maleter és generòs. I els seients abatibles són útils quan compres coses altes o caixes tipus tele o moble d'ikea.

Per altra banda, el motor respon quan se li demana. Abans he parlat de la forma de conduir mirant el consum, ara parlaré de conduir anant una mica alegre. Quan arribes a les 2.200 voltes més o menys notes un canvi progressiu en el soroll, el turbo canvia la disposició de les aspes per influir més pressió i l'empenta del cotxe augmenta. Ràpidament.

És el primer cotxe amb turbo que tinc i dona la sensació que si vols anar "àgil" has de conduir sempre en el rang de RPM en que el sistema està amb les aspes totalment tancades i bufant més aire (per tant entre les 2.200 i 4000 voltes), si en un canvi de marxes et baixa per sota de les 2000 notes com les aspes s'obren i no bufen tant d'aire cap al motor, el que suposa pèrdua d'acceleració.

Cal tenir en compte que el cotxe ja entrega 100 CV a 2000 voltes, que és també el moment de parell màxim. Realment si fora d'autopista pases de 2000 voltes és per fer el cabra, o per adelantar.

En autopista es va a 120 km/h a poc menys de 2.100 voltes en sisena, el que vindria a dir que calen uns 105 cavalls de potència per mantenir el cotxe a aquesta velocitat. 

En resum, un bon cotxe, sobrat de potència i còmode. No és barat i això es veurà reflexat en una reducció de les sortides de cap de setmana al llarg del proper any, però ara vaig còmode i segur a la feina.

Si us esteu plantejant aquest cotxe penseu en l'ús que li donareu, si no heu de tirar d'autopista més que ocasionalment hi ha un 1.4 iVTEC de benzina, amb consums que fan riure, i 105 cavalls, que per interurbà va més que sobrat, i et dona tot el confort que ofereix el cotxe, però sense tant motor. 

PD: vist com va el mercat, crec que estic devant del meu darrer cotxe 100% combustió interna

Pels qui no coneguin el que és CC, és l'acrònim de Creative Commons. Una llicència amb la qual alguns autors renunciem a que una màfia (SGAE,etc...) gestioni els drets de les nostres obres, i passem a gestionar-les nosaltres mateixos, donant més llibertat als consumidors de l'obra.

Per exemple, en el cas dels meus dos blogs i de tots els papers que he fet del tema sistemes la llicència és una CC-BY-NC-SA que permet que qualsevol persona pugui reproduir, modificar i adaptar la meva obra a les seves necesitats, sempre que el resultat es comparteixi de la mateixa forma, i de forma no comercial.

Ara resulta que el Ministeri de Cultura, liderat per la Fürher Gonzalez-Sinde, recomana a les entitats de gestió cobrar els drets per obres Creative Commons, encara que no en gestionin els drets.

Vaja, que està animant a SGAE i cia a actuar com una real màfia, sense amagar-se.

Així doncs, podriem veure com portals com Jamendo han de deixar de donar servei al nostre país perquè la SGAE els "obligui" a pagar drets d'autor, amb la ironia de que realment, l'autor mai veura cap remuneració.

Una cosa és tenir assumit que els polítics ens roben i afavoreixen els seus "coleguitas", però que ho fan amb una certa discrecció. Estem arriban a un punt on ens estan robant a la cara i a sobre ens estan dient que som gilipolles, i seguim sense fer res.

Faré una cita d'un còmic, espero que l'inspector de torn de la SGAE no em faci pagar res... "A veces para que algo cambie, tiene que caer un símbolo..."

Volem la Moncloa?