scifi

Avui parlaré del final de Lost, encara no parlaré del viatge a Grècia, que tot just tinc material per dos o tres articles en base a les vacances... i d'aquí a un mes tothom haurà oblidat Lost, però Grècia seguirà sortint a la tele.
He esperat a fer-ho ara, tenint en compte que el final ja l'ha vist tot cristo i qui no l'ha vist te l'opció de no seguir llegint. Esteu avisats!

M'he fet un fart de llegir articles arreu sobre el final de la sèrie, a veure quines paranoies interpretava la gent, o com s'autoconsolava per un final que tot i ben realitzat i concloent, és més cutre que el dels Serrano. Al final tothom, o gairebé tothom, ha acabat dient “és un final centrat en els personatges, que són el més important de la sèrie”.
I sí, realment, és un final centrat en els personatges, en com tots al final es troben en el seu món idílic, però on falta quelcom, mentre el sr. Humes va despertant-los a tots i acaba resultant que l'univers paral·lel no és més que el limbo, i acaben marxant tots cap a la llum, en contra de les indicacions de la mèdium de poltergeist. Clar, la gran majoria s'adona que el millor que els hi ha passat a la vida, on han deixat de ser pringats que fugien, s'amagaven o estaven a punt del suicidi, ha estat l'illa. I clar, ho fan a un limbo, un cop morts. I n'hi ha que encara no estan preparats per deixar aquest limbo i passar al següent nivell... perquè clar, encara han d'assimilar i perdonar el mal que han fet.
I tot això acompanyat de molts violins. Però molts violins, i tots es troben, i en Sayid es morreja amb la pija de nou, i en Jin i la Sun tots feliços i en Desmond amb la Penny... Dona igual que cony és la illa, que cony passa amb el fum (the monster), perquè treient un tap de cava enorme se'l carreguen, i tornant-lo a posar la illa no peta, ni que cony era el faro aquell que permetia veure la casa del Jack o la del Hugo... res, tot això no importa, importa que al final tots es retroben i accepten que gràcies a la illa van canviar les seves vides.
Tota la ciència ficció a lo Donnie Darko que ens van deixar entreveure a aquell mític episodi 4x05 “The Constant” a la merda. Però ei, que no importa, que el que importa son els personatges.
I de pas si deixem la porta oberta a uns DVDs o miniserie “Misteries of the Island” i/o “Lost: The Hugo Era”, fem-ho també.

Al final tot es centra en el mateix, fer quelcom que agradi al 90% de la població. El 10% que busquem sentit a les coses no importem. En qualsevol cas, agraeixo que hagin fet un final nyonyo i pseudoreligiós amb el bon gust que ho han fet. Ha estat un final generalista, si, però molt ben fet.

Bé doncs, ens trobem devant del típic dia guiri on vam gastar les calories ingerides el dia anterior de tant caminar.
Després de l'Starbucks matiner, vam decidir anar a Asakusa a veure Sensoji Templei el Kaminari-Mon (que és el camí que du al temple).

Com jo m'havia deixat el plànol de Tokyo al ryokan vam fer turisme intuitiu. Emprant el meu aracnosentit ens vam passar donant voltes per asakusa mig matí, fins que finalment vam trobar l'entrada del Kaminari-Mon, es força fàcil de veure:

Ja era l'hora de dinar així quan vam acabar de veure el Kaminari, així que vam anar a un restaurant de prop del Kaminari-Mon seguint la filosofia de pillar el que semblés menos guiri de tots. El Johnattan es va haver d'enfrontar a això:

La llegenda diu que aquí va a ser on Johnattan va aprendre a fer anar els palillos.

Després del passeig pel temple, que no te res d'interessant a part de ser un temple i dels dos dimonis, que estaven en reconsrucció i no es veien, ja era la tarda ben entrada i vam anar caminant en busca de l'estadi de Sumo.

L'estadi de Sumo es troba prop de la banda dreta del riu Sumidagawa, que para més o menys per alla on cristu va perdre la xancla, vaja a on estava l'alberg de l'any passat. Com no el trobàvem, una dona japonesa molt amable ens va dur fins a ell, amb tant mala sort que a mig camí la dona havia de marxar. Però clar, com són japonesos no ens podien deixar tirats, la dona ens va portar a un Koban (garita de polis com les que surten al XinXan) i li va ordenar al policia que ens acompanyès al estadi de Sumo. Sorprenentment el policia ho va fer.

I bé, aixi sens van fer les tantes, però les tantes de veritat, com les sis de la tarda si fa no fa. I ja era hora de surtir d'Asakusa, que esta bé però hi ha més coses a veure, cony! Aixi que vam decidir anar cap a Odaiba. Odaiba és un lloc que no existia fa 10 anys. De fet el que van fer va ser fer una illa de mentida. Però no com la del fòrum de Barna, els Japonesos a part d'especular com l'exalcalde de Barna també fan les coses ben fetes, si no mireu tot el que hi havia allà:

La posta de sol és molt maca a Odaiba... no m'extranya que hi hagués tanta parella.

Alla a Odaiba vam trobar quelcom que ens interessava (a part de noies japoneses amb minifalda), un parc d'atraccions de Sega!! amb tot de maquinetes, deixo els comentaris al respecte per l'Ernesto i el Johnny, que estaria bé que diguessin algo de tant en tant per la pàgina, que començo a pensar que el Quique se'ls ha endut allà on s'amaga.

Aqui veiem l'Ernesto amb un sofa-joystick que es movia quan movies el joystick.

Odaiba és maca de nit...