paranoies mentals

Ahir la Meri i en Joan ens van ensenyar el niuet d'amor que s'han montat per quan es casin.

Com la Meri és una noia llesta (i en Joan un noi llest), s'han comprat l'àtic devant de casa dels pares, que sempre és pràctic. Estic realment impressionat amb com les parelles de la colla s'estan montant els pisos. Molt molt bé tots, cadascú a la seva mida i en la seva línea, però tots tenen bon gust.

A mi ja em va bé, que vaig prenent nota per quan em donguin el pis (bé, em facin entrega de les claus), que jo com sóc una mica sapastre, millor prenc nota.

Si us pregunteu que vol dir "Testimonios", és que la Meri em va demanar que fes de testimoni del casament. I clar, sent la Meri no es pot dir que no :_)

gràcies Meri, i felicitats als dos!

Avui parlaré de la correcció política.

La correcció política és un criteri, força relatiu i subjectiu, que es basa en que qui l'aplica, no ofen a ningú amb el que diu. De la mateixa forma que no ofen a ningú, un discurs políticament correcte corre com l'aigua a un riu, i arriba al mar sense que ningú se'n recordi d'ella (bé, això si el Montilla no és pel mig amb una canonada).

En resum, que els textes políticament correctes són buits de missatge, per molt contingut que mostrin.

El més divertit de tot, és que un texte políticament correcte al 1989 ara seria totalment incorrecte i ofensiu, és més, un de fa dos anys ho seria.

Prenem per exemple aquesta notícia. Fa dos anys sabriem si els detinguts son magrebins, ecuatorians, xilens o veins de la vila de tota la vida.

Ara, gràcies a la correcció política, només sabem que hi ha gent per Vilafranca que persegueix a les noies incitant-les, que hi ha gent que t'atraca al sortir de la discoteca i que hi ha gent a vila que s'esbaralla amb navalles a plena llum del dia.

Abans, haguessim sapigut a quin col·lectiu pertanyia cada delinquent i aquests col·lectius també ho haguessin sapigut, amb la corresponent reacció per part de cadascun d'ells. Ara l'únic que ens queda es dubtar de tothom.

Un cas similar va pasar amb la paraula drogadicte abans de tot el tema de la immigració. Als 80 era normal trobar noticies on es deia que el criminal era drogadicte, més tard es va passar a dir drogodependent, perquer clar, pobret, no era culpa seva. I desprès ja no es mencionava aquest fet perquè era discriminatori. I ara tenim una generació de nanos de 18-20 anys en la que el consum de cocaina ha augmentat en part, potser, perquè ja no es relaciona el ser consumidor de droga amb ser drogadicte i el ser drogadicte amb perdre el control i acabar sent delinqüent.

Suposo que el proper pas en la correcció política a les notícies serà dir "s'ha detingut a una persona perquè ha comès un crim", sense especificar res, no fos cas que si diem que és per intent de violació, els violadors s'ofenguin per relacionar un aficcionat que no va ser capaç de culminar el seu delicte amb ells.

Bé, avui m'he llevat, i com cada dilluns se m'han enganxat els llançols una mica i he decidit que aniria en moto per arribar a les 9 al curru. Un cop m'he calçat les botes d'enginyer, els guants llargs per allo del fred, el casc obert per allò que ara a la tarda ja fa una mica de calor i el "Bandit" he sortit directe cap al garatge, desbloquejat la moto, comprovat com el motor chequejava correctament, arrencat amb el dissimulat però fort soroll d'un motor harley de sèrie i obert la porta del garatge. He clavat la primera, arrencat, sortit, i... casi em menjo un trailer.

QUE COLLONS FOT UN TRAILER AL MIG DEL MEU CARRER? L'esquivo, miro i veig que tota la carretera d'Igualada està igual, en els dos sentits. Vaig a donar la volta a la rotonda de la Penedès i a mig camí cap a l'altre rotonda direcció C-15, sento dos camioners que s'han donat un petonet (xoc amb els camions) dir que s'ha liat una mica de merdè amb la circulació a vila per un canvi en les senyals. No sé que té de cert, jo només volia sortir de vila i enfilar cap a Barna, m'enfilo per veure que tal està la rotonda de la 340 amb la variant i veig que la caravana arriba fins allà i que la cua es propaga en tots els sentits (Variant, 340 direcció barna, Esclat...), així que tiro cap a St. Sadurní i empalmo la 340 per Subirats. Grata sorpresa al veure que es triga menys en arribar a El pago d'aquesta forma que per la via tradicional (carretera nova o arreglada nosé, quatre curves i molta menys circulació, a més de millor paissatge)

Segueixo endevant, enfilo les tres paelles, i a l'entrada de Vallirana ( o el minipoble que hi ha just abans, que no se si és Vallirana ) una velleta creua un semàfor. Atònits el conductor de la furgoneta que hi ha al meu costat i jo veiem com es du la mà al cor i cau a terra. Avisem als urbanos que ha passat i s'encarreguen de tot. Passo Vallirana, agafo la variant i obres fins a l'A2 gairebé. Al desviament cap a Diagonal/Hospitalet/etc em trobo que la caravana arriba fins bastant abans del que és normal. Agafo el minivao (voral), segueixo endevant i bé, ja no ha passat res més, però he arribat a les 9:30 a la feina amb un cert agobio.

Algunes setmanes comencen de forma rara, unes altres comencen malament i d'altres comencen de forma inclassificable.

Si amics meus, la història de l'estatut es repeteix.

Primer va ser en zapatero prometent que "aprovaria el estatuto que saliese de las cortes catalanas" i desprès retallant-lo fins a limits insospitables, amb la sempre desagradable col·laboració fel·lativa de CiU.

Segon ha estat TVE1 i el "resto" falangista de l'Uribarri carregant-se una xorrada, que es el "chiki chiki" del chikilikuatre. Han transformat quelcom que tot i caspòs, tenia un objectiu: manifestar públicament que estem fins als collons que els medis ens rallin amb Eurovision cada any, en quelcom caspòs a l'estil de l'espectacle de les ketchup de fa dos anys (un bludimeri polfavóoo). Així que ja sabem, la propera vegada que volguem compartir el seny o el sentit de l'humor català ens els quedem a caseta, perquè si els exportem, per cada 39.999.999 espanyols que ho disfrutin, hi haurà 1 amb poder que ens donarà pel cul.

Òbviament, m'importa una merda Eurovision, el que passa és que tinc la certesa que si la xorrada l'hagues feta Eva H o els Morancos ningú l'hagués tocada.