paranoies mentals

Antes, antes este era un país agradable. No sé que le habrá pasado.
 
- Mmmm. Que todo el mundo tiene miedo, eso es lo que le ha pasado. No podemos entrar ni en un hotel de segunda, ni menos en un motel de segunda, bueno ó si. Creen que los vamos a degollar. Tienen miedo.
 
- No les dais miedo vosotros, les da miedo lo que representais para ellos.
 
- Áh si, lo que represantamos para ellos es que necesitamos un pelao.
 
- No no, lo que representais para ellos es la libertad.
 
- ¿Y que tiene de malo la libertad?. Todo el mundo la quiere. 
 
- SI, si si, desde luego, todo el mundo quiere ser libre, si. Pero una cosa es hablar de ello, y otra muy diferente es serlo. Es muy dificil ser libre cuando te compran y te venden en el mercado.
 
Claro que no les digas jamás que no son libres. Porque entonces se dedicarán a matar y a mutilar para demostrar que lo son.
 
Estan todo el día dale que dale con la libertad individual. Y ven un individuo libre y se Cagan de Miedo!!!!
 
- Pues el miedo no les hace huir.
 
- No, no. El miedo los hace Peligrosos!!!
 
 
Tant vàlid als 70, com ara.

Avui s'han acabat oficialment els marmota days 2008: ja sóc a la feina.

La veritat, és que moltes ganes de fer res no hi ha, però s'ha de reprendre la dinàmica i ja tinc quatre peticions més o menys urgents voltant.

El fet de tenir un ordinador nou que és capaç de moure el crysis amb tot a tope per sobre dels 50fps em fa tenir ganes de que acabi la jornada, arribar a casa, reempalmar tots els cables a casa i acabar l'assassins creed.

A sobre, per algun motiu que encara desconec estem obrint dues ampolles de cava a la oficina.

 

Res millor per fer passar la depre post vacacional...

 

Doncs ahir llegint el meu RSS, vai veure que en Txema (de un informático en el lado del mal) planejava estudiar i fer un parell de coses al llarg de l'estiu, i em va fer recordar que aquest any tinc com a objectiu treure'm una sèrie de certificacions (LPI, OCP...).

Pels qui no ho sàpiguen, aquestes dues setmanes estic en els meus "Marmota Days", que son unes vacances en què no tinc res més a fer que el que em dongui la gana. Ho he començat amb els "Harley days Barcelona" (celebració del 105 aniversari) que han estat bé: Dissabte era un parc aquàtic i Diumenge de 3PM a 8PM un desert (moment idoni per comprar, xerrar amb la gent i passejar).

He sortit d'alla amb 300€ menos, per rematar-ho, ahir em vaig trobar amb Axid per demanar-li hardware nou, i avui m'he subscrit a safari per treure'm els llibres de certificacions més be de preu.

S'ha de dir que l'equip que em monto es purament lúdic, i que em durara uns altres 3-4 anys com el que tinc ara mateix, que té 3 anys i mig ja.  

També s'ha de dir que la meitat del que he gastat al 105 aniversari és la suscripció del RACC que m'ha de fer estalviar prop de 150 euros l'any entre assegurances i altres pijades. 

I demà marxo de rebaixes... Realment, les vacances no em surten a compte.

Un bon article a sindioses.org:

Malentendidos comunes sobre ateos y ateísmo

Comentaris recents

last.fm