geek

Bé, jo ja ho esperava, que en Chema postejés alguna cosa al respecte del tema del  problema de seguretat en vista que comentavem l'altre dia.

La part bona és que per fi hi ha l'enllaç al paper. Que no apareixia en cap dels medis que citaven la vulnerabilitat. Un cop llegit el que em queda clar és que potser és una vulnerabilitat més teòrica que pràctica.

Estaria bé provar de fer una demostració, la idea és "simple" (veure les cometes): Es fa una pàgina web amb un component .net, i aquest component .net carrega una DLL, que ha de ser prou gran com per arribar a la posició de memòria on es trobi una DLL del sistema i sobreescriurela. A partir d'aqui no em queda clar si es produeix un DOS (Denial OF Service) o si pel contrai es pot fer quelcom útil.

Ho trobo highly unlikely i em sembla que no tornaré a fer ressó de un bug de cap tipus fins que no vegi el paper. De vegades la premsa per molt especialitzada que sigui la caga i un amb l'emoció de veure l'imperi de microsoft pels terres doncs s'ho creu... he de renovar l'escepticisme.

Extret de kriptopolis.org

"Al parecer, investigadores de IBM y VMWare acaban de desvelar durante la conferencia Black Hat de Las Vegas, una técnica que permite obtener control total de Windows Vista y lo hacen, de una manera que puede que sea prácticamente imposible de solucionar por Microsoft, a menos que cambie por completo. o sustancialmente, la arquitectura de seguridad de Windows Vista, lo que sinceramente, como están las cosas, me parece improbable..."

A mode de resum, Windows Vista fa servir una tecnologia de seguretat que organitza els accessos per nivells, com si fossin "capes de ceba". I les aplicacions a nivell d'usuari tenen permissos per a la capa de ceba d'aplicacions d'usuari. Si volen algo d'una capa més propera al nucli, han de demanar-ho a un servei que s'executi en l'altre capa (més o menys). Resulta però que les aplicacions .net, quan carreguen DLLs es passen això pel folro. I poden accedir a les DLLs  d'altres aplicacions sense demanar-hi permís.

Sembla ser que això té a veure amb una decisió comercial, i des del meu punt de vista (jeje) té sentit que Microsoft, quan va parir el sistema de llicències de vista, només permetés l'execució d'aquest en màquines virtuals en la versió més cara: potser era conscient d'aquest problema, i sabia que amb una màquina virtual es detectaria en un cert temps. Han estat VMware i IBM qui han trobat l'errada, dos dels fabricants més importants de programari per a la gestió de màquines virtuals.

Els més tècnics igual volen llegir la font de la font.

Update 14/08/2008: Veure el nou post al respecte d'aquest "bug"

Torna una de les bandes de Freak Metal locals per fer-nos riure (bé, l'altre a part de Gigatrón): El Reno Renardo

El disc sencer "El reno renardo y el reino de la cagalera de bisbal" està disponible per download a la seva pàgina web. Si us mola feu-lis una donació per PayPal que s'ho curren.

apa!

Bé, alguns ja saben que miro Doctor Who / Torchwood i que m'he aficcionat força a l'univers d'aquest personatge, tot i que no a nivells de frikisme màxim.

Pels qui estiguin seguint la sèrie i encara vagin per la 2a/3a temporada, que parin de llegir aqui, RISC D'SPOILER.

El Doctor (The Doctor) sempre va acompanyat d'una noia/dona que li serveix per contrapesar el seu punt de vista ultrapragmàtic amb una mica de sentiment, típic i tòpic, però és així.

En aquesta darrera edició de Doctor Who, ja hi ha hagut tres acompanyants: Rose Taylor (1a i 2a temporada), Martha Jones (3a Temporada) i Donna Noble (4a Temporada). Les companion sempre han tingut algun paper decisiu en el desenllaç de cada temporada, que venia derivat del seu caràcter. En el cas de Rose Taylor, a part de ser de les poques de les que el Doctor s'enamora, arrisca la seva vida empasant-se un Time Vortex i canviant l'espai temps a voluntat, cosa que en principi només poden fer els de l'espècie del Doctor (Timelords / Senyors del Temps), i desprès viatja entre universos paral·lels per poder enviar els Daleks i els Cybermen a el buit (the void), separant-se del Doctor (sacrifica la seva possible relació amb ell per quedar-se tirada a un univers paral·lel on a sobre les putades passen abans que al seu univers original). Al llarg de la darrera temporada es pasa saltant d'univers paral·lel en univers paral·lel per corregir els tripijocs dels Daleks.

Dona Noble: la darrera companion que hi ha hagut, es una treballadora temporal, una loser nata, de 40 tacos i sense cap atractiu aparent ni no aparent, una del montón. I acaba amb el doctor desprès de coincidir amb ell en un parell d'incidents amb alienigenes a la terra. Al llarg de la temporada les especies amb capacitat de visió futura (Oods) li preveuen que acabarà convertida en Timelord, i d'altres li diuen que és la persona més important en l'univers, doncs totes les lines temporals de tots els universos paral·lels acaben convergint sobre ella. Acaba fent una conversió biològica amb la genètica del doctor, convertint-se en Doctor Donna Noble, mig humana, mig timelord. Una passada vamos, combinat amb el caràcter sarcàstic i cínic que té, fan que la 4a temporada sigui realment divertida/interessant.

En canvi, a la tercera temporada, tenim a Martha Jones, que si l'actriu ja és insoportable de per si, el personatge que representa és pitjor encara, és un zero a l'esquerra. Amb aquesta cagada no era difícil d'esperar que el final de la 3a temporada s'aguanti amb fils (des del punt de vista de la ciència ficció i si m'apreteu, des del de la fantasia) i que acabis odiant-la.

Però, per algun motiu, s'entesten en mantenir-la. Igual com que és el model de negreta wasp que agrada a EEUU els hi ajuda a vendre allà a l'altre punta del pèlec. Si no, no ho entenc: mala actriu, mal personatge. Encara he de veure alguna opinió positiva sobre ella.

Si fins i tot li van fer quelcom al cul perquè ni físicamnet s'apropava a Rose Taylor (si no feu comparativa entre S03E01/E02 i S03E04). I els guionistes alguna cosa a veure tindran, quan fins i tot en els guions se'n foten d'ella (frases com: Tiu, que fas amb aquesta d'ajudant, les altres que has tingut li fotien patades, o el fet de que Jack - el cap de Torchwood 3, polisexual on els hi hagi- no li tiri els trastos)

Ara, a sobre, la passen a Torchwood. O això sembla. Esperem que no, doncs els tres capitols on apareix a Torchwood, sobra. Bé, dos d'ells, al primer encara hi pinta quelcom.

EXTERMINATE MARTHA JONES!