cinema

Avui parlaré del final de Lost, encara no parlaré del viatge a Grècia, que tot just tinc material per dos o tres articles en base a les vacances... i d'aquí a un mes tothom haurà oblidat Lost, però Grècia seguirà sortint a la tele.
He esperat a fer-ho ara, tenint en compte que el final ja l'ha vist tot cristo i qui no l'ha vist te l'opció de no seguir llegint. Esteu avisats!

M'he fet un fart de llegir articles arreu sobre el final de la sèrie, a veure quines paranoies interpretava la gent, o com s'autoconsolava per un final que tot i ben realitzat i concloent, és més cutre que el dels Serrano. Al final tothom, o gairebé tothom, ha acabat dient “és un final centrat en els personatges, que són el més important de la sèrie”.
I sí, realment, és un final centrat en els personatges, en com tots al final es troben en el seu món idílic, però on falta quelcom, mentre el sr. Humes va despertant-los a tots i acaba resultant que l'univers paral·lel no és més que el limbo, i acaben marxant tots cap a la llum, en contra de les indicacions de la mèdium de poltergeist. Clar, la gran majoria s'adona que el millor que els hi ha passat a la vida, on han deixat de ser pringats que fugien, s'amagaven o estaven a punt del suicidi, ha estat l'illa. I clar, ho fan a un limbo, un cop morts. I n'hi ha que encara no estan preparats per deixar aquest limbo i passar al següent nivell... perquè clar, encara han d'assimilar i perdonar el mal que han fet.
I tot això acompanyat de molts violins. Però molts violins, i tots es troben, i en Sayid es morreja amb la pija de nou, i en Jin i la Sun tots feliços i en Desmond amb la Penny... Dona igual que cony és la illa, que cony passa amb el fum (the monster), perquè treient un tap de cava enorme se'l carreguen, i tornant-lo a posar la illa no peta, ni que cony era el faro aquell que permetia veure la casa del Jack o la del Hugo... res, tot això no importa, importa que al final tots es retroben i accepten que gràcies a la illa van canviar les seves vides.
Tota la ciència ficció a lo Donnie Darko que ens van deixar entreveure a aquell mític episodi 4x05 “The Constant” a la merda. Però ei, que no importa, que el que importa son els personatges.
I de pas si deixem la porta oberta a uns DVDs o miniserie “Misteries of the Island” i/o “Lost: The Hugo Era”, fem-ho també.

Al final tot es centra en el mateix, fer quelcom que agradi al 90% de la població. El 10% que busquem sentit a les coses no importem. En qualsevol cas, agraeixo que hagin fet un final nyonyo i pseudoreligiós amb el bon gust que ho han fet. Ha estat un final generalista, si, però molt ben fet.

Dissabte, volts de les 19h.

Decidim anar a veure Hulk, el sector geek de la zona. Que s'ha vist seriament mermat per:

• gent desapareguda per motius familiars
• gent que curra en torn de tarda/nit
• gent que se'n va a barna a comprar (NENG! que és cap de setmana de pont i esta ple de gent àvida pel consumisme)

Total, que acabem anant sols el Cabans i jo. Jo volia anar doncs és la segona pel·lícula que surt al cinema dels Marvel Studios, desprès que aquesta empresa americana de còmics decidís independitzar-se. I donat que Ironman es veu que és una passada de peli i jo me la vaig perdre, vaig decidir no cometre l'error de fer-ho una altre vegada.

D'entrada és d'agrair que sintetitzin com Bruce Banner es transforma en Hulk en menys de 10 minuts, doncs tots sabem la història, per culpa de la merda de peli que van fer uns anys o perquè coneixem el còmic o la sèrie de dibuixos rància.

I s'agraeix més quan demostren que no és la segona part de la merdapeli, si no una adaptació més fidedigna al còmic (casualitats de la vida, serà perque Marvel és ara qui fa la peli?).

Edward Norton fa un mol bon paper, tenint en compte que ell només actua quan és Bruce Banner, que per sort és més o menys un 60% de la peli (Hulk en si no pren protagonisme sobre Bruce fins al final de la peli).

En fi, cinema palomitero recomanable per tota la family (bé, si son nens de menys de 7 anys poden quedar xocats en algun cas segons la gent de PEGI)

Trailer: