around the world

Rant mode: on

Doncs sí, Vilafranca del Penedès era un lloc segur, on podies tenir el cotxe aparcat devant de casa i no passava res. Alguna vegada me l'havia deixat obert i tot, i no passava res. Algunes vegades em deixava el teletac posat, i no passava res.

Clar, que abans Vilafranca no estava plena de inmigrants i maleantes diversos aturats amb molt de temps lliure i molta mala baba que anaven rebentant els panys del cotxe per robar una autoràdio que ni funciona (si senyor lladre, al meu radio-cd el cd no li anava, espero que el seu client quedi content). Per sort ja no deixo el Teletac al cotxe.

Ara, a veure quant puja la factura de reparar 2 panys i un radio-cd nou. Òbviament, amb caratula extraïble que no deixaré posada ni de broma. Un consell per la resta de gent: Vilafranca era segura, ara ja no ho és. Visc radera la comisaria dels mossos i com podeu veure, als lladres se la porta fluixa, i el policia local ha dit textualment que "a veure si se'ls passa la dèria d'obrir cotxes". Si senyor agent, no s'esforci gaire a buscar-los, no fos cas que li surti una hèrnia.

Rant mode: off

De vegades els astres s'alinien, o jo que sé que passa, i un cop de sort et fot a la cara.

Divendres a la nit em va trucar en Sisco, d'el lokal biker del Vendrell, que l'havien avisat que venien entrades d'AC / DC a preu de cost per motius diversos gent que no podia anar.

Gràcies Sisco, i gràcies amic del Sisco!

Al final, podré veure als ISI DISI!!!

No, si a mi no m'agrada el futbol.

És que ahir vaig fer els darrers exàmens del semestre de la UOC a la UB (a la facultat de física i química), i a l'entrada em vaig trobar amb exalumnes, Marru, la Marina eximpacte i el seu marit... vaja, que semblava el facebook més que l'entrada a un aula d'exàmens.

En qualsevol cas, a mig exàmen la tranquilitat es va veure truncada pels grits i clàxons d'una tropa de primats que s'havien escapat del zoo, ai perdó, vull dir persones que es dirigien al camp nou a veure el Barça. Una mica més tard, els crits sota la finestra de l'aula i els clàxons van desaparèixer, només per ser substituïts per un soroll massiu de fons, rollo com els samples del proevolution... "wweeeeeoooeoeeeoeoeoeoeo", al final com era repetitiu t'acostumaves i llavors passava quelcom, s'enteraven que t'havies acostumat i les 50000 persones del camp nou cridaven "GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL" o algo així, i servidor es tornava a desconcentrar.

Moraleja: tornaré a fer els exàmens a la UAB.

Avui m'arribat aquest email:

 "Wnas, soci com va tot? Avui he sapigut que el paio amb el
que parlo cada cap de semana en la piscina es el teu germà.

 Stic al Facebook afegeix-me si vols"

 D'un antic company de feina d'allà Impacte. El món és petit, definitivament xDD